FILIPINES, Maria Comellas

La República de Filipines és una nació formada per un arxipèlag de més de 7 mil illes ubicades aproximadament a 100 Km al Sud Est d’Àsia a la costa occidental de l’oceà Pacífic. Limita amb el mar de Xina Meridional, Taiwan i Vietnam, al Sud el mar de Célebes on hi ha Indonèsia. Les illes més importants són Luzó i Manila (la capital).

Filipines

Les illes Filipines són el resultat de plegaments de la plataforma continental, de la plataforma tectònica i les successives erupcions volcàniques, les quals avui encara són freqüents. És per això que hi abunden els sectors muntanyosos i els fenòmens volcànics, i hi són escasses les planes, només es troben al litorals i de sedimentació recent. Hi ha vàries serralades amb altituds superiors als 2 000 m, hi ha depressions i rius. El vulcanisme és característic de Les Filipines, hi ha 46 volcans i 13 dels quals en actiu. Entre els volcans actius destaca el Mayon (2 421 m), el Taal i el Pinatubo. També s’alcen massissos eruptius aïllats, com el volcà Apo (2 955 m). Al Sud hi abunden llacs com ara el de Lanao, Buluan, Liguasan i Libungan.

Normalement els volcans tenen activitat planiana i ultraplaniana, són bastant forts


La profunditat de les fosses marines (11.000 m ) testimonien els forts moviments del terreny.
La seva formació permet distingir tres eixos: 3 serralades que delimiten els tres eixos, la serralada de Borneo de Luzón , la serralada de Borneo que es prolonga en l’arxipèlag de Sulu i la que surt a l’illa de Célebes.


La seva ubicació al cinturó del Pacífic i el seu clima tropical el converteix en un lloc on hi ha molts terratrèmols i tifons, però també és un lloc ric en recursos naturals.

Plaques litosfèriques

Filipines podem dir que es troba en una zona de xoc, on les plaques litosfèriques xoquen entre si i donen com a resultat aixecaments de muntanyes, a més el massís Benham, situat a l’est és una regió submarina amb una activitat de subducció tectònica molt activa. És per això que  aquestes illes són tant muntanyoses i plenes de volcans, A més com que la terra està en constant moviment hi ha molts volcans encara actius. També es pot veure que és una zona de xoc per la quantitat d’illes que hi ha ja que fa que constantment apareguin illes noves per l’elevació de la superfície al xocar les plaques.

Roques que la formen

El material de les muntanyes és heterogeni, format per roques calcàries, granits i altres tipus de roques.Són roques sedimentàries i ígnies volcàniques

MALLORCA, Ariadna Ribera

Mallorca està constituïda per dues serres de muntanyes, orientades de nord-est a sud-est i per una plana baixa, més o menys accidentada, situada entremig de les dues serralades. La Serra de Tramuntana està a la banda nord-oest de l'illa, té nombrosos cims de més de 1000 metres d'altitud, hi predomina el modelat càrstic. La Serra de Llevant,paral·lela a la costa, al sud-est de Mallorca és més baixa i de morfologia més suau, l'altitud màxima és al Puig de sa Talaia Freda de 561 m d'altitud. La plana central de Mallorca presenta pujols i baixes muntanyes on hi destaca el Puig de Randa amb 548 m.
RESUM DEL RELLEU DE MALLORCA:

 Mallorca, és mig muntanyos.

GEOLOGIA

Mallorca es l'illa de major extensió de l'Arxipèlag Balear. Morfològicament està formada per dues serralades (la serra de Tramuntana o serra Nord i les serres de Llevant) paral·leles entre si i amb una orientació de sud-oest a nord-est. Entre les dues serralades es troba una depressió "el Pla central" zona que com el seu nom indica es més o menys plana amb petites elevacions.

Estructuralment, Mallorca es va formar per l'orogènia (plegament) alpina, originada per l'apropament de la placa Africana (Àfrica) i de la placa Euroasiàtica (Europa) que va comprimir  els materials dipositats en el solc (geosinclinal) bètic, la qual cosa explica la coincident alineació de l'arxipèlag Balear amb les serralades Bètiques. Aquest plegament es va produir en el Miocè mitjà, plegant els materials dipositats durant el Secundari i Terciari inferior, originant les serralades que formen Mallorca. Durant el Terciari mitjà i superior, l'erosió de les anomenades serralades va reomplir l'espai intermedi formant el Pla central. Els moviments distensius que tingueren lloc durant el Miocè superior originaren les elevacions centrals. Els esculls coral·lins del final del Miocè i l'erosió i sedimentació que va tenir lloc durant el Quaternari acabaren de configurar la Mallorca actual.

HISTORIA GEOLOGICA

Des del punt de mira sedimentari i tectònic podem dividir la història geològica de Mallorca en tres grans unitats tectosedimentàries superposades i que corresponen a tres grans etapes sedimentàries d'edat Paleozoica, Mesozoica i Terciària. 

MAPA

NO TÉ NI VOLCANS NI TERRATRÈMOLS

ISLÀNDIA - Júlia López

El relleu d'Islàndia és molt peculiar; té una sèrie d'altiplans basàltics, aixecats a diferents altituds, coronats de cons volcànics, actius i apagats. El seu relleu es molt irregular, hi ha de muntanyes molt altes, a planes gegantesques.

Islàndia es situa en el terç septentrional de la dorsal atlàntica la qual dissecciona a l'illa en un eix nord-est-sud-oest a la vora de les plaques continentals eurasiàtica i americana. Bona part de l'illa apareix com a resultat de la pressió entre les dues plaques, fa uns 16 milions d'anys, el que la converteix en una de les masses terrestres més joves de la Terra, des del punt de vista geològic.

L'illa en si està composta de basalt i lava petrificada amb baixos nivells de sílice, a més d'altres tipus de roques com les “riolitas” i les “andesitas”. Geològicament, és part de la dorsal mesoatlántica, la serralada al llarg de la qual l'escorça oceànica es forma i es propaga. A més, es troba sobre un punt calent, on el magma s'acumula per sota de l'escorça terrestre. No obstant això, la major part de l'illa té una formació encara més recent, ja que la seva situació sobre la dorsal fa que els sismes i erupcions s'hagin manifestat contínuament, estimant-se que la tercera part de totes les colades volcàniques terrestres de l'últim mil·lenni han tingut lloc a l'illa. Entre novembre de 1963 i juny de 1967 va tenir lloc l'aparició d'una nova illa, Surtsey, a 33 km al sud-sud-oest de l'illa, que es va formant per successives erupcions, fins a tenir uns 130 metres d'altitud màxima.

El curs de l'evolució climatològica de la terra també ha tingut repercussió en el paisatge geològic de l'illa. Durant l'última glaciació, la més freda de totes i que va acabar fa només 10.000 anys, Islàndia va estar coberta per un mantell de gel (tal com avui ho està Grenlàndia) que superava el quilòmetre de gruix en la seva zona central. L'actual geomorfologia de l'illa, modificada només en part pels cursos d'aigua i per l'activitat de volcans i glaceres posteriors, és majorment deguda a aquesta gran massa de gel desapareguda.

Islàndia sovint no te terratrèmols, però un sisme registrat el dia 29 de maig del 2008 a les 15:45 hora local (15:45 UTC). A la ciutat es van desplomar diversos sostres de plumavit imercaderies en farmàcies i supermercats, mentre que en el camp, es van  col·lapsar diversos graners, provocant la mort de diversos animals. No hi va haver víctimes fatals humanes, però si 28 ferits. Després del sisme inicial, es va produir prop de 100 rèpliques, la majoria imperceptibles. El terratrèmol va interrompre un discurs del president islandès, Ólafur Ragnar Grímsson. El que va tenir mes intensitat va tenir una magnitud de 6,1 dintre l'escala de Richer i  de VI dintre l'escala de Mercalli.  Es tracta d'un terratrèmol localitzat prop d'una dorsal oceànica. 

ILLES BAHAMAS - LAIA EGEA

Hola, soc la Laia Egea del grup 3, les meves illes són les Bahamas. Estan situadas a l'ocea atlantic, al est de la peninsula de Florida. Les Illes Bahamas es un arxipelag de 26 mil quilometres quadrats que s'extenen per més de 800 quilometres d'aigua que estan entre les més transparents del món. Sumant totes les illes té una área de 14 mil quilometres quadrats i el punt més alt són 63 metres cuadrats sobre el nivell del mar. Cada illa té la seva diversitat que va més enllà de la geogràfia. Geograficament les bahamas formen part del carib, van ser el resultat dels esculls de corall que es van convertir en terra seca quan el nivell del mar va desendir fa mes de 100 segles. El seu relleu és més aviat baix i pla. Les illes són de formació coralina i de pedra calcària.Les illes bahamas van estar habitades per els indis avans de l'arribada de Cristobal Colon, en 1492. Ocupadas pels anglesos des del segle XVI, las Bahamas serveixen de refugi a piratas. Despres de la Segona Guerra Mundial, creix el turisme al pais.